Michele Cardani

Ha ottenuto il dottorato internazionale in “Filosofia Contemporània i Estudis Clàssics” dall’Universitat de Barcelona e dall’Università degli Studi di Milano con una tesi sull’idealismo britannico. È membro della Societat Catalana de Filosofia e i suoi interessi concernono la storia dell’idealismo, la filosofia postkantiana e la rinnovazione del trascendentale. Le sue pubblicazioni recenti più rilevanti sono: «¿Quin tipus de conceptes són necessaris per a fer que el món sigui un món? La Ciència de la lògica com a diccionari ontològic» (forthcoming); «Libertad es fatalismo. Apuntes acerca de dos pistoletazos», Studia Hegeliana, 6/2020: 27–43; «Die Frage nach dem wirklichen Julius Cäsar – und warum sie immer noch aktuell ist», Deutsche Zeitschrift für Philosophie, 67/2019, 392–413 (con Marco Tamborini); «El problema de la realitat en Mach, Schlick i Cassirer: reflexions crítiques al voltant de la filosofia de la ciència i del neokantisme», Enrahonar 63/2019, 81–103.